Quan parlem de creació de marca, i més si qui parla és un estudi de comunicació i disseny, el cervell ens transporta a territoris de pantones, tipografies, tendències, símbols i els eterns dubtes sobre si les majúscules són preferibles a les minúscules, o a l’inrevés.
Però ai..! En paral·lel a tota la il·lusió i expectatives creatives que acompanyen a la creació d’una marca, cal lligar molt d’aprop tota una trama registral, legal i burocràtica, igual d’important. No fer-ho pot portar molts disgustos, tant al client com al dissenyador o l’agència.
Per això avui parlarem dels passos per a la creació d’una marca des d’aquest punt de vista: el legal. Deixem per a un altre dia la creació d’una marca des d’un punt de vista artístic o creatiu, que també donen per a molt.
Creació del naming
En el procés de creació de qualsevol marca, el naming (de l’anglès, nomenar) o posar-li nom, és el primer pas. Dit això: podem posar-li el nom que més de gust ens vingui? Aquest que ens arriba en un moment de màxima inspiració, i que quan verbalitzem ens sembla tan genial, increïble i ens fa sentir taaaaan hàbils i afortunats amb la troballa…. ? Doncs… la majoria de les vegades, desgraciadament no. Perquè (ja és mala sort!) habitualment resulta que se li va ocórrer a algú abans que a nosaltres. I a més, ho va registrar. Així que no hi ha més remei que refer-se del disgust i començar a pensar una altra vegada.
Per contrastar si un naming que ens agrada ja està en mans d’altres, hi ha 2 fonts que hem de consultar:
- Patents i Marques
- Registre de dominis d’internet
Per que aquests dos registres no condicionin la tasca creativa, us recomanem començar elaborant lliurement una llista de namings. Una vegada tinguem unes 10-15 propostes que donem per bones, podem consultar si ja estan registrades. No us enfonseu, ja us avisem que en el millor dels casos, els registres tombaran la meitat de les propostes de la vostra llista.
Aquí us facilitem on podeu contrastar els namings:
Patents i marques
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) és l’organisme que s’ocupa, entre altres temes, del registre de les marques i noms comercials. La OEPM ofereix a la seva pàgina web un pràctic cercador de marques registrades (o en procés de registre), que resulta molt útil per revisar, en la fase de naming, si els noms que tenim com a candidats per al nostre projecte ja estan registrats.
Localizador de la OEPM:
http://sitadex.oepm.es/localizador/homelocalizador.jsp
I aquí va la nostra primera recomanació: si teniu un nom que ja apareix registrat a patents i marques, el millor és que us el tregueu del cap, i aneu a per un altre. Dit això, fem un aclariment important: aquesta no és la recomanació d’un advocat. És la recomanació d’una executiva publicitària, que per al cas és un emissor de menor rang. La nostra és una recomanació des de l’experiència.
Recordo que en una ocasió vam dissenyar una marca per a un client, i a mig projecte vam trobar que hi havia una marca amb el mateix nom (naming). Semblava una empresa “adormida”, o directament “morta”. Aquesta marca no havia fet res, es va investigar i no hi havia activitat econòmica, tampoc s’havien comprat dominis a internet. Res. Zero. Silenci.
Després, a més, hi ha més detalls: quan es registra una marca, es registra per a una categoria/es d’activitat econòmica. El nostre client finalment va decidir que, atès que la marca estava inactiva, i a més estava registrada en una categoria d’activitat econòmica diferent de la seva, no hi hauria cap problema. Així que el projecte va tirar avanci amb el naming.
Però quan finalment vam tenir la marca, i es va portar a registre…Zas! La companyia inactiva que teòricament no existia, va aparèixer del no-res reclamant la propietat intel·lectual del nom, denegant el registre i sol·licitant el canvi de marca així com la paralització de qualsevol peça publicitària o de qualsevol tipus en la qual aparegués EL SEU nom. Així que ull, fins i tot si us diuen que no passa res si hi ha una altra empresa amb el mateix nom que el vostre, però en una altra categoria d’activitat. Si que passa. Potser tot queda en no res, però hi haurà una minuta d’advocat de per mig.
Registre de dominis
Aquest és el segon filtre que ha de passar qualsevol naming. Anem a suposar que després de revisar els nostres namings candidats a Patents i Marques han sobreviscut 5 propostes, el següent és contrastar-les en un registre de dominis d’internet.
Us recomanem, per exemple, Nominalia:
http://www.nominalia.com/domains/
Una vegada més, si el vostre naming apareix registrat amb terminació de domini .és o .com, la meva recomanació és que us oblideu del tema. Conformar-se amb registrar un .net o un .biz o succedanis… Ni parlar-ne! En el futur això comportarà problemes perquè els vostres clients potencials us trobin a internet. O teniu un .és/.com, o a per un altre nom.
Una fórmula amb possibilitats és crear namings inventats, és a dir: una combinació amb bona sonoritat, però que no correspongui a cap idioma. Per això també l’auge de namings que s’inspiren en el llatí o el grec, però sense arribar a ser-ho.
En qualsevol cas, heu d’arribar a aconseguir un naming que estigui lliure, lliure, lliure, com un ocellet. Que no aparegui registrat a cap lloc, o tard o d’hora arribaran els problemes (legals). Un cop el tingueu, el nom pot passar al següent estadi, disseny, on es crearà la marca visual. I quan hagueu acabat tot el procés, toca el més important: anar a veure un advocat, i que s’ocupi de de registrar la marca, si no voleu que algú darrere vostre us la pugui copiar en el futur.
No sona fàcil perquè no és un procés fàcil. Una bona recomanació és que us encomaneu a un estudi o agència de comunicació perquè s’ocupin ells d’aquest procés. Us passaran propostes ja passades per tots els filtres, i us evitaran pèrdua de temps i disgustos. Podeu contactar amb Xoo Studio, per posar un exemple. J
